XXI Travessia Nocturna Fredes-Paüls (2017)

“Donar exemple no és la principal manera d’influir en els altres, és l’única manera”. Albert Einstein
fredes-Pauls_17

XXI Travessia Nocturna Fredes-Paüls (2017)

La Travessia Nocturna Fredes-Paüls, un somni de joventut que per fi em sentia en cor i cames de fer amb bona actitud. Era una segona oportunitat per acabar l’aventura de “Lo Port” on tres anys enrera havia estat esfonsat. Havia arribat el dia i m’havia presentat a l’hora a Fredes amb tota la travessia per endavant … Us treure el misteri, aquest any si que vaig arribar a Paüls caminant i amb una llarga aventura a la llum de la Lluna.
 
D’entrada era un circuit exigent, més si es vol fer corrent, i hi havien varies coses que gestionar per sortir-ne viu. Són molts quilòmetres i moltes hores per la muntanya del Port.
La Travessia Nocturna Fredes-Paüls, 10 i 11 de juny de 2017, organitzada excel·lentment per l’Unió Excursionista de Catalunya de Tortosa. És una marxa de resistència en què només poden participar excursionistes avesats a llargs recorreguts i coneixedors de les situacions adverses amb què es poden trobar.
L’itinerari s’efectua seguint el GR-7 i des del Coll de l’Enrajolada se seguirà el PR-185 per enllaçar amb el GR-7.6 fins a Paüls.
Cal portar frontal o llanterna amb piles de recanvi i l’equipament personal necessari (tallavents o impermeable, manta tèrmica, reserva 1 litre d’aigua, barretes energètiques, farmaciola) per a una caminada de llarg recorregut. Cal portar un got o recipient, l’organització no facilitarà gots als avituallaments.
Al llarg del trajecte s’instal·laran controls de pas que l’organització assenyalarà adequadament. Serà responsabilitat dels participants fer enregistrar el seu pas i advertir l’organització si abandonen la marxa.
Vaig deixar el cotxe a Paüls i el bus em van pujar a Fredes per arrencar aquella calorosa tarde del 10 de juny. Molts nervis i moltes ganes.
IMG_20170610_170939010_HDR
IMG_20170610_174733127_HDR
Sortida va ser el 10 de juny a les 18:00 h a la Plaça del carrer Major de Fredes. Per davant 46 Km i desnivells importants (1500m+ i 2200m -).
TNFP17-ruta1
TNFP17-altimetria
Avituallaments/controls de pas:
1. Mas del Sargento (Km 10,2): sòlid i líquid
2. Font de la Llagosta (Km 18,7): sòlid i líquid / Control de pas
3. Restaurant Pou de les Neus (Km 27,05): Baldana, llonganissa, pa amb tomàquet, pastissets, fruita, aigua, cervesa,  coca-cola, etc.  / Control de pas.
4. Pla de Llinars: Punt d’aigua (garrafes-autoservei) cal omplir el nostre recipient doncs fins al final de l’Enrejolada no trobarem més líquid.
5. Refigi de Clotes:  no hi ha aigua, només cafè i una pasteta o barreta)  / Control de pas
6. Final baixada de l’Enrajolada: Punt d’aigua  (garrafes-autoservei) .
7. Paüls: esmorzar (pernil. formatge, pa en tomàquet, meló, pomes, pastes, cafè, cervesa, isostar, dutxa, etc. / Control d’arribada
perfil2
El recorregut fins al Refugi de Caro (km 25) ja l’havia fet i és un continu puja i baixa. Ho vaig poder viure fins a de forma extraordinaria i sensacions increïbles, les cames van arribar prou bé a Caro i aquest cop la gestió de ritme/pensaments va estar a l’alçada del repte. Cansament si, però l’actitut i els recursos a favor meu.
  IMG_20170610_194932478_HDR
IMG_20170610_205327148_HDR
El tram amb més exigència va ser entre la Cova de Vidre i el Coll de Pallers, la resta és una ruta força corredora. Arribar al Pou de les Neus sense haver necessitat el frontal era un dels objectius. Una trucada per parlar amb Montse i els nens, descansar una estona, canviar una mica la roba i … amunt a tornar-hi.
DSCF7305
L’entrenament físic i variat és imprescindible, però no en tens prou, ni de bon tros, has de saber que en passar de 25 km el dolor serà inseparable i has de gestionar-ho amb molta solvencia, fisica i mental. 
Surto del Pou de les Neus passades les 22h amb foscor i per camins desconeguts … em feia pendre-ho amb paciència i agaudir tan com pogués (cansament a banda, es clar) de l’aventura nocturna.
Tenir companyia per fer-ho és molt útil, saber que als avituallaments importants tens gent donan-te alè també suma, esforçar-te amb “control” segons com van les situacions emocionals torna sumar, etc.
Al primer bosc de senderes, per coses del destí (que mai saps on et porta), vaig coincidir amb Laura, una altra aventurera solitaria, que ja haviem coincidit en ritme i trams de sendera des d’abans de Pallers i ens vam possar d’acord en unir recursos per enforntar-nos al trajecte nocturn. Un cop acabat puc dir que ens va sortir molt bé “el pacte” ens esperavem i intercanviavem posicions per avançar, amb molta estona de caminar pel cansament i per la pedregosa sendera.
La pujada al Coll de Llinars va ser com un mur que vam fer sense parar i ja teniem el km 30 a tocar i un tram més de pujada abans de baixar per la sendera pedregosa fins al refugi de les Clotes (km 32,5), on coincidim amb Josep per fer un café a la llum de la Lluna.
Després del breu descans ens dirigiem a les Rases de Maraco on esperavem que bufes una mica el vent, ja que les altes temperatures ens anavem minvant poc a poc les forces.
Les sempre exposades Rases no van ser tan temudes aquest any pel tímid vent, però l’humitat era molt sufocant fins que vam arribar al coll de l’Enrajolada (km 38). Ara ja era tot una penintent baixada fins a Paüls.
A més ja començava a no poder tragar aigua i em dificultava tenir un ritme més regular, sort en vaig tenir aquests moment de fer camí amb Laura que va ser pacient i ens vam ajudar a acabar després de tot plegat, mantenint un pacte de solidaritat muntanyenca que de vegades sembla desaparegut amb aquests temps que vivim. Decidits a caminar junts i acabar satisfets l’aventura enlloc de fer-ho “més ràpid”, posant de manifest la vella dita: ” Si vas sol arribes més pronte, si vas acompanyat arribes més lluny”.
 
Arribats al final del camí i ultims quilometres de pista asfaltada, ja caminem ràpid tot vient les llums del poble.
A la meva experiència, per a aventures de més de 25 quilometres, és que l’entrenament de cames sol ser un 60-70%, la resta són les motivacions, el control de les adversitats, el sentiment de fer-ho bé per que hi ha algú més que pateix per tu i sacrifiques un temps de companyia per ser a les muntanyes sol, cansat, i amb molt d’esforç per endavant. Tot això, només et que inherent a tu si ho practiques i et vas curtint amb el dia a dia.
Salut i Muntanyes!
img_20170611_105504332_hdr.jpg
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s