El passat dissabte 29 d’abril es va celebrar a Begues, al ben mig del Massís del Garraf, la sisena edició de Ultra Trail Barcelona organitzat per Xalenx Sports, i que ha estat un nou éxit de participació (quatre distàncies: 100 km, 70 km, 44 km i 21 km, a banda del Trail Kids).
Una cursa dins del Circuit de Curses de Muntanya Catalonia Ultra Cup.
Aquest any van anar Mar, Roger i Quim a les distancies de Trail Kids i Marathon Trail. Una excel·lent representació del nostre club.
TRAIL KIDS
Pre-benjamí (2,8 km i 34 mD+). Roger (Dorsal 4020: 16 minuts i 36 segons
Aleví (4,3 km i 80 mD+). Mar (Dorsal 4021: 27 minuts i 43 segons
La Kids Trail Barcelona, es caracteritza per cobrir part del circuit dels corredors de la prova reina (UTBCN), fet que converteix als més petits en corredors aventurers dins el recorregut oficial.
La prova comença al Passeig de l’Església de Begues, al cor del Parc Natural del Garraf. El recorregut s’iniciarà amb tots els participants dicidits en calaixos a la sortida, depenent les edats i cada categoria realitzarà la sortida i arribada per la mateixa zona, essent l’únic desviament un camí per a cada categoria d’edat.
La Kids Trail és una prova solidària que destina la major part del cost de la inscripció a la Fundació Croma 22. Aquesta Fundació ajuda a investigar sobre la Neurofibromatosi Tipus 2, malaltia que afecta als més joves, sobretot en nens en la edat de canvi (entre els 12 i 18 anys) afectant i trastornant genèticament el sistema nerviós.
Distància: 44 quilómetres
Desnivell positiu: 1.550 metres
Temp: 6 hores i 6 minuts
La Marathon Trail Barcelona, es caracteritza per cobrir la mítica distància de la Marató (42 kms) fet que la converteix en una cursa de mig fons en el context de les curses d’Ultra Resistència.
La prova començà a les 9 del plujós matí al Passeig de l’Església de Begues, al cor del Parc Natural del Garraf. El recorregut s’inicia amb un parell de quilòmetres de pista fins a endinsar-nos en camins tècnics de muntanya tots ben enfangats per les plujes de matinada on es posen a proba les habilitats dels corredors més acostumats i anem baixant fins al Fondo del Maçanet (km 6,5), on i a el primer control i comença una forta pujada al Coll de Sostrell, primer, i després a la Morella (594 msnm).
Després de tocar la Morella, una mica de cresteig i puja i baixa pel mig de la boira fins el segon control a les Burigues (km 15,9). Aquí vaig arribar amb 120 minuts i molt bones sensacions, osa que m’anima a mantenir el bon ritme fins al següent control de Corral Nou (km 21,7) per una zona bastant pedregosa i calia vigilar molt.
Després de l’avituallament de Corral Nou li seguia una forta baixada fins al punt més baix i ja amb moltes estones de sol. Baixada per bona pista i trams de sender fins al Maset de Dalt (115 msnm i km 27,8) i ara tocava una penitent pujada fins la Mola (522 msnm) amb parada a Can Grau on espera trobar-me amb Montse i els xiquets i agafar aire per rematar la feina, val a dir que m’estava trobant molt millor del que creia i em feia sentir animat i també precabut per no forçar més del compte.
Pas a pas sota un bon sol arribo amb l’ajuda de Roger a Can Grau (km 31,4) aprofito per descansar uns minuts i canviar de roba, menjar, beure i sobretot gaudir de la millor companyia. Amb el camí fet, el bon temps que duia i rearmat emprenc la resta de trajecte. Primer una forta pujada al Puig de la Mola (522 msnm i km 34,1) en ple sol, que ja em fa notar els esforços de la cursa.
Des del Puig de la Mola fins a l’últim avituallament als Casals (km 36,2) em nota amb força altre cop i recupero bones sensacions però em falta aigua i arribo bastant just. Sabia que quedaven els últims quilòmetres i les forces minvaven, fins al punt de passar-me un desviament i fer uns 400 metres de més. En aquest punt (km 39,8) les cames ja havien rendir molt i molt bé durant bastants quilòmetres, per tant la satisfacció d’èxit ja m’acompanyava, era el moment de “tenir cap” i donar la gasolina necessària fins al poble.
Dit i fet, amb paciència em planto als carrers de Begues i ja ensumo el moment de Gloria junt a Montse, Mar i Roger. Últim carrer … ja els veig … Roger salta com un llamp les tanques i m’abraça fort i em porta feliçment fins a meta i ens tornem a abraçar i més enllà la Mar i després la Montse, ja tronava a “ser a casa” després de la boira, la pluja, el fang, les pedres, el sol, l’esgotament físic, … després de tot ja érem junts de nou i una aventura més que contar.
Salut i Muntanyes!
Club Excursionista Sense Fronteres 