La Cameta Coixa de Miravet

Com a representant del club hi va anar en Joaquim Gavaldà aquesta es la seva història …

Tercer cop que puc explicar la sort que tinc d’arribar a córrer una cursa com la de La Cameta Coixa de Miravet.

logo cursa 2016

Des de l’últim cop que vaig participar a una cursa (a peu) hi havia passat uns mesos i ja no sóc un novell en curses, i sabia el que em trobaria i la duresa de la cursa de la Cameta Coixa.

Aquest cursa, la primera del 2016, tenia algunes coses que la feien diferent. Per primer cop participava com a “veterà” i dins del Club Excursionista Sense Fronteres. També tenia ganes de dedicar tot l’esforç i energia empreat durant la cursa per donar-li ànims i ganes de sortir-se’n a mon cunyat Jordi, d’aquest cops que et dona la vida. Per això la Cameta Coixa 2016 va per ell. Salut i ànims!

Diumenge 21 de febrer, aquest any surto sol dels Pallaresos ben aviat per arribar a Miravet i recollir el dorsal a la plaça de l’Arenal.

Quan em planto a Miravet … una boira tapa tot el riu i una fresqueta de -2ºC… però el dia semblava boníssim per córrer. Dorsal C-277 en mà em poso la cuirassa de cavaller templari i pujem cap al castell amb Ismael i Zineb, on hi havia la sortida de la cursa.

Abans d’entrar em vaig trobant amics (Jordi Rofes va tenir el “seny” d’abandonar abans de tenir que lamentar un mal pitjor, ànims per la propera!), coneguts, molta gent. La Cameta Coixa de Miravet és una de les grans festes de les curses per muntanya de Catalunya. L’ambientació de l’època medieval per rebre al corredors … entrem dins el patí d’armes …. i hi ha torxes a les escales i el canó…

Estem tots contents i nerviosos … ja arribat l’hora… Paraules d’ànims des de l’organització, “Carmina Burana” pels altaveus i canonada dins al pati d’armes!!! Ja estem ja comença la cursa… Sortim en tromba per la porta del castell i voltegem les muralles fins trobar un tram de carretera fins que enfilem un senderó per la muntanya …

  • Trail Cameta Coixa 2016
  • Distància total aproximada: 22 km
  • Desnivell acumulat positiu aproximat: 1.350 m
  • Alçada màxima: 340 m. (Talaia)
  • Hi haurà una cronoescalada d’ascensió a la Talaia. (303 m ascensió amb 1,7 km)
  • Corriols i senders: 99% i Asfalt: 1 %

ruta

alt

Amb la cursa, aquest any Campionat de Catalunya per equips amb molt nivell, va a un ritme alt, però vaig trobant el meu lloc i ritme. Volia dur un ritme regular i assequible per poder gaudir i no prendre mal.

La primera pujada és corredora, però té cap dificultat. Sempre va tothom al seu ritme i no forço massa.

Després tram de baixada combinant sendera i camí ample, però cap problema seguint la marxa.

La segona pujada també força corredora i poc dura, aprofito per gaudir del paisatge.

La tercera pujada, és curta i no massa dura per un senderó bonic. I el sol ja comença a notar-se i ja veig que no m’he abrigat massa.

Després baixada ja fins al riu per senderó corredor i sense treva. Baixa fins baix al riu, que hi ha un avituallament, paro un estona per veure del paisatge al costat del riu.

Després ve un tram prop del riu, abans de la crono, on un senderó amb algunes pedres i roques i vaig sol durant una bona estona. Penso que dec anar fatal i dels últims, però m’és ben igual jo a lo meu.

Una vegada comença la cronoescalada de la quarta pujada, la més difícil i llarga de la cursa, no és pot córrer massa per la duresa, però em trobo millor que altres cops, tanmateix decideixo no envalentonar-me. Molt millor que l’any passat i sense tant patiment vaig pujant (caminant sovint això si).

Com més amunt el paisatge assolellat t’anima enmig de la dura pujada.

Acaba la cronoescalada, comença un dels trams aeris pel crestall de la Talaia és força tècnic i amb pedres i roques amb vistes a riu i a interior.

Després de la cresta la baixada primer tram tècnic i els quàdriceps aguantant tot i la tralla, després baixada més suau i corredora. Fins aquí podria dir que bé …

Part final i última pujada, no és llarga, però duríssima, amb paciència m’emprenc, pendents pronunciades, roques, … Un cop soc a dalt ja veig el castell a prop i mig ensumo la glòria de creuar la meta.

Últim quilòmetre per sendera a tocar de les muralles del castell …  i abans d’entrar-hi … mons pares, donant-me alè al final. Creuo meta i penso amb Montse, Mar i Roger, que tan debò fossin allí per abraçar-los ben fort. Aquest any no he patit tan com altres cops i arribo amb sensacions bones.

Les fotos són prou explícits del que vam viure els que vam tenir la sort de participar a la VIIIª Cursa de la Cameta Coixa de Miravet, una matricula d’honor amb tot, organització, avituallaments, voluntaris, sortida del castell, animació per als acompanyants, bossa del corredor, … no acabaria, moltes gràcies al poble de Miravet. Fotos de Ramón Ferre:

Resumint, cursa dura i tècnica però molt xal·ladora, i si, m’agradaria repetir l’any vinent, sense dubte. L’organització i voluntaris sense paraules, enhorabona a tots.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s